Claudio Magris, El Danubi, 1986 (trad. Anna Casassas, 2002, edicions de 1984, pg. 34):
Potser no estarem definitivament salvats fins que no aprenguem a sentir, amb una concretesa gairebé física, que totes les nacions estan destinades a tenir la seva hora i que no hi ha, en sentit absolut, cultures majors o menors, sinó una successió d’estacions i de florides.
Aquesta és la primera entrada en català del blog,
que a partir d’avui mateix passa a ser plurilingüe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.