Retorn

Recupero el blog cinc anys després (!), de moment de forma privada i amb mi mateix com a únic lector, en un intent de trobar un espai propi i més íntim que les xarxes socials. Aquí hi he anat posant sempre reflexions sobre lingüística, grec o llatí, o senzillament cites directes de llibres que anava llegint i que m’interessaven més o menys; a partir d’ara és possible que això es converteixi en una mena de dietari, grosso modo, de les meves inquietuds.

El canvi té un cert sentit: anotar constantment cites de llibres va modificar els meus hàbits lectors, i no cap a bé; em trobava sovint llegint un llibre o un altre amb la pura intenció de poder subratllar-lo i penjar-ne algun fragment aquí. Això em va desagradar francament i va ser un dels motius principals per abandonar el blog. Per altra banda, canvis de feina i de casa m’han ocupat aquests últims anys. Espero que ara que m’he establert definitivament en aquests dos sentits pugui tenir una certa regularitat aquí.

Acabo amb una imatge curiosa: dues noves figuretes que acabo de comprar i posar a la vitrina. Els brocanters de Sabadell no han fallat aquest diumenge i hi he pogut trobar aquests petits cavallers sense cavall. George R. R. Martin, l’escriptor de Joc de trons, tenia tota una habitació plena de les figuretes que havia anat acumulant al llarg dels anys i que encara l’inspiraven per escriure. Potser a aquests dos cavallers realment no els manca un cavall, sinó que caminen garrell pel raquitisme, i això podria ser l’inici d’una interessant novel·la... Que, personalment, jo no penso escriure.