El costum d’anar a restaurants, sempre que el temps i el sou m’ho permeten, és un dels més gratificants que tinc. Sol o amb la meva estimadíssima parella, tant hi fa. Conec molts gourmets aficionats a provar restaurants nous; a mi això no m’interessa tant com anar explorant la carta dels que conec i ja m’agraden. En aquest sentit, recentment a la meva ciutat n’hi ha dos de nous que fan les meves delícies, un de cuina catalana i un altre de fusió grega i mexicana.
Es dóna la casualitat que conec personalment l’amo del
segon, a qui no em vaig poder estar de regalar una còpia dedicada del meu Hipòcrates,
ateses les seves preferències pel món hel·lènic. Se’l va llegir i va estar
encantat. Ara, quan hi torno, em pregunta sempre si tinc algun altre projecte de
llibre en ment. I la resposta, de moment, és un felicíssim no.
Gaudeixo moltíssim amb la vida que porto, fent de
professor al batxillerat i dedicant el meu temps d’oci a llegir, a escriure aquí
mateix o a fer modelatge. Recentment m’he fet amb miniatures de Blood Bowl, el
gran èxit de Games Workshop, i m’hi estic entretenint -muntant-les, pintant-les
i aprenent a jugar-hi. Divertit i sense pretensions.
També he après una mica més a valorar la soledat com
un alicient, i no tant com una imposició puntual o una càrrega. Crec que aquest
és un punt fonamental. No havia estat mai tan feliç com ara que sé estar sol. I
naturalment no n’estic sempre: parella, família i amics m’acompanyen sovint.
Però quan no ho fan, senzillament no passa res. També deu influir-hi la feina,
aquí, que m’obliga a tractar diàriament amb persones i a gastar la meva pobra bateria
social.
Tot plegat té certa relació, en la meva opinió: l’afició
pels plaers mundans i culinaris, el fet de poder prescindir de la trascendència
que donen els llibres propis, les aficions variades, valorar la preuada solitud...
Últimament estic conduint una partida de Blood Bowl jo sol, amb els dos equips
que venien a la caixa. És un dels millors moments del dia, poder asseure’s i
tirar daus, consultar fitxes i normes, moure les peces, etc. En un preuat silenci
només trencat per alguna peça de Dungeon Synth, un dels altres descobriments
recents que he fet i que m’amenitzen les vetllades.
 |
| La partida de Blood Bowl |
